Se la veia tan tímida,
Tan dolça...
Encaria tenia un ull mig obert
I es notava calenta
Tenia la roba estripada
I ensenyava mitja natja
Els cabells se li havien tacat
D’un roig estrany
La llanterna ens confirmà que era sang
Ja no respirava...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada