Avui que tot sembla ja perdut, oblidat i anestesiat
avui que ploro sol, però des del sofà de casa
Em pregunto què he fet jo per no perdre i oblidar
I no sé què respondre, no sé què respondre!
Van guanyar i tots hi varem perdre
faig un esforç per recordar una vivència no viscuda
què se n’ha fet d’aquella necessitat de llibertat?
Qui té memòria per recordar?
Em sento avergonyit d’haver caigut al parany
Sóc a temps de reaccionar, però cap a on anar?
La teranyina esta massa ben teixida
I em sento sol i plorós, atrapat en un sofà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada