...com si d’una au fènix es tractés, tragué forces des del més profund de les seves entranyes, i d’una revolada, mentre conferia un gutural esgarip, aconseguí desenganxar el seu cos d'aquell líquid horrible que semblava fang i ressorgí penosament altra vegada a la superfície.
Amb el dit l'empenyé altra vegada cap al fons del plat de crema de carbassa i , per fi, s'ofegà.
Pobre mosca...
- Cambrer!!!!!!!! -.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada